dilluns, 24 de setembre del 2018

El gordo de las poesías

EL GORDO DE LAS POESÍAS



"No te pongas de medir distancia entre estrellas
somos estrellas fugaces
lo único que queda es energía de polvo de ellas
polvo de partículas de estrellas." - Dijo un dia el gordo de las poesías.-



El gordo de las poesías,
tant lleno de inspiracion
tant suelto por el mundo
tan solo de libertad
tan sobrado de gordura.


Tan solo y tan sobrado
que tan solo escucha con la mirada
que tan solo vaga sin rumbo
que vaga sin rumbo fijo
que rumba sin turno
pero con cara de decisión
con cara de gordo de passion
con cara de estar lleno
llenisimo
a explotar, a rebentar de energia de esa de la suya.


Energía de esa que cuando te explota en la cara no puedes esquivar
energía de esa que no puedes evitar-la
(ni quieres)
energía de la wuena.


Energía de esa que te llena de gordura o de ternura
(algunos caminos los dos términos llegan a ser lo mismo tal vez)
caminos de dar vueltas en la vida
de no marearse
o de marearse en companyia.


Energía de pedalear media vida para al final coger un metro.
de comerte  media vida para al final reventar de felicidad
explotar de creatividad
y quedarte más llena de ternura
y más embarazada de gordura lirica
que el gordo de las poesías.
(Pero eso esta dificil guey).


Porque el gordo de las poesías
está tan lleno de inspiración
tant gordo d'energia,
que ya hizo BUM,
que ya explotó en creatividad!


Hoy, tenia que ser hoy.


HOY? TENIA QUE SER HOY?
HOY, TENIA QUE SER HOY
HOY? TENIA QUE SER HOY!!!
-el mejor brindis es el de tus pestañas-


No se cuando nos volveremos a ver.
Y no se si quiero saberlo hoy.
Y solo espero que cuando nos volvamos a ver todo sea igual que hasta ahora.
Y sola espero que cuando nos volvamos a ver todo sea igual que hasta ahora.

Es como si tengo miedo de que este nada
de energía que corre entre nosotrxs
por el aire que contaminamos de ternura
se pudiera difuminar
y fuera a quedar en
una pizca de nada de nada.

Se que ahora es nada,
así que es absurdo querer perder este trocito de nada
que no llena casi nada,
que no llega para nada,
pero que a veces parece que lo llena casi todo
casi tot el aire que corre
o que no corre
intentando escapar
entre nosotros.
Intentando escapar
de nosotros.

Pero sabes que?
Yo no quiero escapar de nosotros.

No se cuando nos volveremos a ver
y no se si quiero saberlo hoy
y solo espero que cuando nos volvamos a ver todo sea igual que hasta ahora.
Tampoco se cuando volveremos.

Ni cuándo volveremos a escapar haciendo ver que nos hemos encontrado de nuevo.

No se si tengo miedo a perder algo que no conozco,
a que la conexión de la energía baje de frecuencia
o a que la extensión del tiempo deje de existir entre espacio, aire  y cuerpo.

Puedo imaginarte,
a TI,  de mil i una versiones distintas,
ninguna mejor que otra.
pero eso que mas da,
si se que siempre ME quedaría
con esta sensación
que dejas por allí
de que habito
dentro la mejor versión de MI misma.

TE COMISTE EL SOL


TE COMISTE EL SOL


Llueve tanto que Casi puedo ver como te comiste el sol…

-Llegas tarde
el sol ya se ha ido.

-No, no llego tarde
llego ahora,
porque estaba comiendo me el sol. Y tu? Que hiciste?
Esperándome bajo la lluvia?
Alomejor no soy yo quien llega tarde, eres tú que llegas demasiado temprano y el sol aún no ha salido.


-Nuestra posición frente a las cosas cambia el punto de vista, todos son válidos, todos son correctos, solo son diferentes- tantas verdades como personas.-

TISquisMISquis


Tu de yo de ti de mi

MI DE TI DE MI.
TI DE MI DE TI.

-mi de ti sin mi/ ti de mi con ti-


Yo,
Lo siento desde aquí
Hueles a ti con mi.
Tu,
Lo hueles desde allí?
Soy mi sin ti.
Huelo a miedo con libertad,
Creo.
Vuelo a libertad sin miedo,
Creo.
Yo.

Hay tantas cosas que huelen a mi de ti...
tantos tu sin yo…
Tantos tuyos con- migos.
Tantos tus con amigos.                 (y yo)Con tus amigos.
Tantísimas cosas que gritan de ti sin mi.

Tantísimos Tis de Mis…
Tan-ti-si-mos.
Tant- ti- sin -más.
Tanto de ti sin más.
Tanto tu sin mi.
Tantos tes sin Más.
Tantos tes sin mi.
Tantos tes sin miel.
Tantos tus sin mis.

(Ah, Y unos cuantos Tes de Miel. By the way.)

Que ya no se quien,
(Tu  o yo)
És más TISquisMISquis
De lxs dos.
Pero qué más dan los tis y los mis,
Si tenemos los quis.
Quis quis (Kiss Kiss).

Que ya no se
Si hay mas de ti en mi.
O más de mi en ti.
O mas tu en mi O en yo O en ti.
(O más yo en mi tu).

O yo en MItad de ti perdida.
O tu en MItad de mi perdido.
O yo en mi MItad de cama.
(O tu en mi MItad de sofà.)
O yo  TÍ-MIda
O tu me MIras
O yo te MIdo (cuantos tis de mis tienes, tal vez.)
O yo te MImo
O…
O...O…o…

Lo hueles ?
És el sonido de tu MIrada.
Que ya viene a buscar-te.

O a buscar Té
(Però este tal vez sin miel)
Este té sin mi.
Este tu sin mi.

Oye, sabes que,
Mejor nos dejamos de tiquismidezes
Y de tis y de mis y de timideces.
Y nos tomamos un Té Amb Mel.
Qué te parece?

PD:
Que té quieres?
El té con mi
O el mi sin té
O el ti con mi?
Yo creo que me pido el TU con MIel.

Es broma, tio.
A la mierda los tu de yo de ti de mi.

Yo me pido un té contigo.
Y punto.
.


(Y tu?)
.

Peus Negres


| Peus negres |

de corredisses amb mitjons a les mans pel backstage
mitjons bruts plens de somnis que fan olor a resina.

| Peus negres |

perquè utilitzem els mitjons per a posar resina enlloc de peus.


| Peus negres |

De muntar tribunes i desplegar cadires,
fer crispetes i recomptes d’entrades.
De corretejar per allà
o de parlar per aquí
de no parar d’anar d’aquí cap allà.


| Peus negres |

De perseguir tècnics de so
Que ara em diuen, que tot controlat
ja tenen un pla millor- he escoltat-
(de quina llum llençar per crear l'atmosfera que somiaves des del segon dia de creació.)


| Peus negres |

De fer i desfer nusos.
De resseguir el camí del backstage
per portar aigua, llançar-te el mosquetó,
passar-te una eslinga i crida que em portin l’escala.


| Peus negres |

De tensar cametes i sostenir cordes de politges encallades.
De córrer pels passadissos a escridassades organitzatives que cada cop el camí és més llarg………………………………………………………………………………………………………
(però més clar). (M’han dit.)
Tant clar com els meus peus negre és rumoreja.



| Peus negres |

D’estar cansada.
De buscar el perdut
mitjó pudent de la resina.
De buscar- la i no trobar-la ni sota les pedres,
Suposo que estava allà on canten els arbres.
O allà on canten els peus (negres.)


| Peus negres |

(Potser perquè utilitzem els mitjons per a posar resina enlloc de peus.)

| Peus negres |

que traginen cossos cansats
però onfires, plens de l'adrenalina
d’abans de començar l’espectacle.

| Peus negres |

De començar a tenir-ho tot a punt.
(al final, com sempre, tot a punt a última hora)


| Peus negres |

però tot controlat.
al final, tot tant controlat,
que apareixo en escena i la llum em protegeix i em delata al mateix temps.
Uns focus m’iluminen aquests deliciosos | Peus negres | que llueixo
que no enganxen ni amb resina amb la dramatúrgia pautada.
O potser sí que queda bé i tot al final, no?

Doncs de fet,
vesteixo
| Peus negres |
de al final tot controlat
de he treballat Hard.

| Peus negres |
de fins aquí hem arribat
(pel camí llarg!)
i ara aquí estem.
Ha disfrutar i ha disposar dels peus negres.
que encara queda molt per fer!
I molt més negres que acabaran si tot va sortint bé!

Peus negres que canten
que canten històries de quin camins he agafat per arribar on estic ara.
peus negre d’autenticitat

-PEUS NEGRES D'AUTENTICITAT-

PEUS CANSATS


Peus cansats


...Fa olor de peus negres descalços de gespa....

Terra humida
Que plou descalça.

Pluja humana
Que camina despullada.

Gespa fràgil
Que acaricia pensativa.

Vent dissecat
que fa olor de fugacitat.
Peus serens que parlen de viatges.
Peus cansats que parlen de viatges.


Pell cremada.
Peus bruts .
Mans Cansades.
Melics arrugats.
Malucs encarcarats.
Ulls aclucats.

Genolls descoordinats.
Cabells sense rumb.
Cabells amb estries.
Culs amb canes.
Cames amb escates.

Boques desencaixades.
Encaixades de mans de cortesia.
Cortesia de la bona.
Profecia de mentida de veritat.

Boques, genolls, mans i peus.
Peus.

Però mans per a quedar-se bocabadat de genolls que caminen sense peus.
Però peus.

Peus que ja ho han vist tot,
que ja han caminat per tot arreu
que ja han grimpat tots els arbres del jardí
han pujat totes les escales del rebedor
Peus que ara volen volar per escalar arbres de muntanyes de veritat.

Peus cansats
cansats d'estar condemnats
a quedar- se dissecats
En les escales mecàniques.

Peus cansats
peus cansats d'esperar
a què piquis el botó de l'ascensor.

Peus cansats
peus cansats de passejar-se per l'asfalt

Peus casats
peus casats amb les sabates de tacó
Peus cansats de tot això!

Peus cansats d'aguantar, d'esperar.
Peus cansats d'aguantar tot el teu pes,
d'esperar a la cua del supermercat.

Peus cansats
peus cansats d'avorriment
peus cansats de la teva rutina
peus cansats de tu.

Peus que volen sortir a córrer de veritat
Peus cridant cames ajudeu-me
Peus amb ganes de córrer de cridar!
Peus amb ganes de nadar de grimpar de volar!

Peus que fa olor de no llibertat
Per això fan olor...
Peus que fan pudor de la teva rutina d'asfalt.


-Plantes dels peus que volen arribar a l'última planta sense tocar ascensors

que volen grimpar plantes de veritat.-

Vaques de taques blanques i olives negres


UN INDRET ON LES VAQUES
DE TAQUES BLANQUES
MENGEN OLIVES NEGRES




Unes flors amb olor de llibertat passatgera.
Un regust retingut del va i ve d'un vent lliure.
Un desequilibri de tija arrelada a l'en lloc de l'aire pur.
Un rebot de gota de pluja impermeable que rellisca riu amunt.



Un esquitx de pessigolles de pinya que dansa amb les fulles on neixen les carícies arraulides del vent.
Un sol (que diuen que l'han vist dia i nit) buscant-se la seva pròpia ombra. Un sol que és bressola a si mateix.



Uns rius plens d'energia per cremar la llum del capvespre amb pedres ofegades.
Uns peixos volant a contracorrent amb aigua ardent per deixar-te una pell de punta O uns pèls de gallina.



Unes llavors amb colors arrebossats de gust distant.
Uns silencis oxigenats per buidar-te per dins, per omplir-te de no-res. O de nones. O de normes. O de notes?
Notes musicals que s'escapen d'una pell resseca,
Pell ressaca d'un cos amb agulletes d'esperar a veure si ara surt la lluna plena de dia. O no.
Notes musicals.
Notes musicals que s'escapen.

Que s'escapen com tu vulguis.
A crits, a tirabuixons, a lladrucs O a llardons.

A Tirabuixons.


Tirabuixons.

Entre vaques de taques blanques
I olives negres
Crec que et trobo a faltar
De fet,
Sense vaques ni olives
T'imagino.
De mil formes i maneres
(T'imagino fent-me senyals de foc d'alguna manera des de l'altra punta del menjador.)

COM LA NATURA AFECTA EL COS o COM LA GRAVETAT INFECTA EL TU




Una història de  
 
COM LA NATURA AFECTA EL COS
 
 o de   
             
COM LA GRAVETAT INFECTA EL TU


A mesura que anava grimpant

s'anava acostumant

A aquella sensació de vertigen.

Però no podia parar de pensar

en les pelades dels genolls,

les cremades dels avantbraços,

I les punxes clavades als dits.


A mesura que anava grimpant

S'anava acostumant

A aquella sensació de llibertat.

Però no podia parar de pensar

En les rascades de les mans,

Les feridetes dels colzes

I les crostes de les ungles.


Quan per fi aquest algú va arribar a la branca més alta d'aquell arbre qualsevol, ho va entendre tot.

I es va adonar

Que la gravetat l'infectava i xiulava dins seu com un vent a les orelles que fa olor de llibertat.

Que la natura l'afectava i el protegia a tot arreu.

I també va adonar-se'n que havia trobat l'únic lloc al món on fins aleshores sabia sentit lliure i protegit al mateix temps!


A mesura que anava desgrimpant

Anava entenent tot. Com no ho havia vist abans!

Ara no podia parar de pensar

En Les cascades de les mans

Les resines dels palmells

Les escorces de les ungles

I Les fulles dels genolls


Aleshores ho va comprendre,

Fins ara ho entenia, però no ho comprenia.


Un cop ja a terra,

Ho va veure:

les fulles cremades pel sol,

Les esquerdes trencades pel vent

Les escorces cansades de fer de pell

I Les flors pelades del fred.


Ella O ell,

Ara,

També hi formava part.

Part d'una natura que et protegeix i et fa lliure al mateix temps.

divendres, 2 de març del 2018

Sobrellevando el caos





Nose como empezar
Pensava que era lo mas complicado.
-Lo mas dificil es empezar-
Però no, lo mas dificil es elegir como empezar
Que tipo de principio puedes nadar para no ahogarte en el.
Elegir entre tantos principios.
Entre caos de tantos principios.



A pesar de Todo,
creo que lo llevo bien esto de ir sobrellevando el caos...
Creo que lo vivo bien esto de superllevar el caos...
Y Esto De Supervisar TU caos.
Y Esto De supercomprar MI caos.
Y Esto De supercomparar TU caos con Mi caos.
Y Esto De superconjugar NUESTRO caos.


Ahora ya,
Estoy cansada,
De superjugar con el caos.
De superlaxar el tiempo entre caos si y caos tambien.
De superdilatar la superfície de todo lo que abarca MI caos.
De supersuperar el aburrimiento de TU caos rutinario.
De subaveriguar si es TU caos O si es MI caos.


Cansada,
De sobreabrigar TU caos
con mentiras que huelen a miedo,
que sufren de MI frío,
que suelen comer TUS calcetines sucios.
En fin,
Cansada,
De sobrecomerme TU caos con palabras sobre-rebuscadas a MI caos.


Cansada de
De sobreentendre MI caos.
De sobreestimar las possibilitades de variacion de MI influència sobre TU caos!
De sobreahogar las dudas de TU caos,
De sobreentregar mi energia a TU caos!


Cansada de creer que ya va siendo hora de parar de hablar de sobrellevar el caos.


.Lo mas dificil es sobrellevar el caos Mar.


-Laleshka,19 de febrero del 2018, 21:34h, despues de una semana de creacion con Mar del Oceno.-


.Vamos a aprender a subsistir del caos Lali.

-Mar, 19 de febrero del 2018, 21:34h, despues de una semana de creacion con Laleshka.