TASSA DE SOL, FINESTRA DE TEMPS, RELLOTGE DE TÉ

-Sóc una tassa de té mig buida o mig plena. La tassa que t'oblides cada matí a la cuina. Un té que es refreda, que ja és aigua passada.-



Però el que és una passada
és que quan tornes a casa
té la trobes allà.

A ella,
oblidada al mateix lloc,
on la vas deixar,
a la mateixa temperatura.
I descobreixes que el sol
té l'ha guardat i protegit,
escalfant-la durant tot el matí,
A través de la finestra
posant-li traves al rellotge
guanyant-li al temps
que volia convertir-la en té fred.

I és que avegades et despertes abans que el sol per prendre't el té i sortir de casa a corre-cuita. (Et despertes tan d'hora que sembla que saps guanyar-li al temps i al sol.) Però el que tu no saps és que el sol i el temps tenen un pacte amb el rellotge i la finestra de la cuina perquè quan tornis encara estigui el té calent.

Petits plaers

-Gent cívica creuant en vermell el pas de zebra del carrer dels cotxes aparcats-

És el plaer de petar-se els granets,

davant del mirall del mercadona.

És el plaer de sentir el aire calent a la cara,

que indica que ja arriba el metro.

És el plaer de donar-li al Enter

i esperar a veure que passa.

sóc SÓC

                                             -Sóc una llúdriga que no l'arrossega el corrent
                                           Sóc una llúdriga que rosega fort per tirar endavant.-




Sóc tots els secrets amagats als cordills de les botes
que ningú sap que té robat de la cremallera del darrera de la tenda.

Sóc tots els gomets del sac que vas trigar més a treure
que estona vau estar perdudes de ruta.

Sóc aquelles últimes tisores sota les disfresses
que ningú sap trobar en el caos de la tenda d'intendència.

Sóc les restes que queda de la cullerada sencera gran i la mitja petita de ColaCao
que diuen que és el màxim que es pot aspirar a repetir.

Sóc la màxima expressió de les gotes de suor
que et regalimen per l'esquena
perquè no et dóna la gana treure't la disfressa de l'eix d'animació
sota cap concepte.

Sóc el concepte
de portar de campas
la forquilla més gran
per intentar menjar ràpid
i que la resta sigui temps lliure.

Sóc un tap de cantimplora
que creu estar desaparellat,
però en realitat està tan desgastat
que ja no encaixa a la que li pertoca.
Perquè ho ha donat tot.

Sóc l'energia que et crema, que ho dóna tot
Que et consumeix, que et crema i et fa créixer.
Que et crema tant que et càrrega les piles pel que et queda d'estiu!
Sóc tota l'energia que només pots recarregar de campaments.

Sóc el que tu vulguis que jo sigui
Sóc el que tu vulguis ser
Perquè sóc tot el que es pot ser de campaments
És a dir tot.


Perquè sóc qualsevol cosa
Perquè ets el que vulguis,
Perquè has vingut de campaments a aprendre a ser
A aprendre a estar-hi
I a aprendre a ser el que vulguis ser.

No intentis tenir-ho tot controlat.


-L'ordre és el plaer de la raó però el desordre la delícia de l'imaginació - Paul Claudel

AVUI HO HE DECIDIT

Avui ho he decidit.

Avui no faré res.

Estaré al sofà

i prendre té com a molt

o simplement aigua.

No em molestaré

ni en encendre la tele

ni en agafar un llibre.

Si tinc gana,

potser m'aixeco

Per mirar si queden restes a la nevera.

No sé com li sentarà al meu cos

això de no fer res,

ni a la meva ment.

Deixaré que els meus pensaments flueixin

I la resta ja ho veuré.

De moment no ho sé.

L'únic que tinc clar

és que he pres una decisió.

Avui ho he decidit

Avui no faré res.

Res de res en tot el dia.