-DING DANG DONG-
Propera parada: Gravetat Cero
Ho sento, però avui ho confesso:
-Ja fa temps que em vaig casar,
i que em vaig cremar
Que em vaig cansar
Que em vaig caçar
que em vaig caçar a mi mateixa
cansada d’ intentar...
Em vaig cansar d'intentar,
D'intentar desafiar la gravetat…
La meva estimada gravetat-
La gravetat no canvia mai,
Així que hauré de ser jo qui doni el pas.
Així que avui,
Em desperto m’aixeco i trepo.
Trepo, trepo, trepo
Però avui no estic molt fina,
Estic una mica malalta…
Malalta de gravetat…
Noto com si me l'haguessin canviat,
la gravetat,
Potser mentre dormia
M’ha tele-transportat
la lluna
Per exemple
O potser no
No en tinc ni idea.
L'únic que se
És que avui no estic,
Avui no estic fina,
Avui desafino
Estic a la lluna
Definitivament a la lluna.
-DING DANG DONG-
Propera parada: 1,622 m/s²
Lluna
Desafino
Desafino la gravetat.
Utilitzo la seva suspensió
Perquè per un instant es suspenguin
I quedin totalment eliminades
Les mil i una lleis de la física
I regni la màgia
Com planetes suspesos en l'aigua
Aigua que els agita i els envia cap a tots racons,
Girant sense rumb
girant i transitant entre gravetats que queden amortiguades per les aigües
Desanimades i deshabitades
Sense sensació de translació
Es clar que,
entre tants planetes,
jo segueixo en aquest satèl·lit
satèl·lit sense orbita girant.
I trepo i trepo i trepo
Intento trepar tant amunt que la gravetat no m’atrapi,
Però la gravetat m'atrapa,
Però si la gravetat m’atrapa...
jo la trepo!
I la trepo i la trepo i la trepo
Per fugir d'ella i per sentir-me lleugera
La trepo i la trepo i l'atrapo
finalment l’atrapo.
Trepo, l’atrapo, i la tapo
la tapo amb la tapa del pot on la guardo i me la guardo
Me la guardo a la butxaca,
Intento que no caigui,
però pesa massa,
És una mala peça,
arrugada i compacte
S’agita i es belluga,
perquè està presa.
I jo tinc massa pressa com per quedar-me aquí quieta,
Així que destrepo amb tota la meva massa,
que ara, segons les lleis de la física,
ja no pesa gaire...
(Uf, quin pes m'he tret de sobre)
Em crec salvada pel menys 9,8
Però no,
Es clar que no,
(Que pesada! No me la puc treure de sobre!)
Perquè la maleïda xifra
La porto a la butxaca!
Poso música
I li canto,
I li explico,
Li explico que jo avui ja no la desafio,
Avui la desafino.
I m’alio amb ella per jugar al mateix joc
Però ella juga amb altres regles...
La cosa no s'arregla,
No tant fàcilment,
I la deixo tant descol·locada
desafinada,
Que per un moment les dues riem i cantem
I ens fem pessigolles,
I li faig creure que vivim a la lluna,
I ella em tracta de llunàtica…
I potser té raó i tot,
crec que estic en ella,
i també estic en l’altre ella,
a la Lluna.
-DING DANG DONG-
Propera parada: 3,711 s/m²
Mart
Ni ella ni jo,
Ni 9,8
com a ella li agradaria
Ni
1,6
Com a mi m'agradaria.
Ens trobem en un
3,7
En un punt intermig.
On ningú guanya ni perd,
En un món tant llunàtic i tant terrestre...
On les dues transitem a tort i a dret com marcianes!
Trepem i trepem i trepem
Lluny de la terra que ens sosté,
Lluny de la lluna que ens il·lumina,
Amunt, amunt, amunt
amunt, amunt amunt,
lluny, lluny, lluny,
ràpid, ràpid ràpid,
tant ràpid que per un instant
tot es perd, i tot acaba,
tant ràpid que ja s’ha acabat
que ja m’ha menjat.
Amunt amunt amunt,
Allà on l'aire és vent,
Allà on habiten les marcianes.
a Mart.
Alla on ja s'ha acabat, alla on ja s'ha ma(r)tat.
Allà on és tot tant cert
com que si caus des de certa altura
ja te las menjat.
Allà d’on ja has mar(t)xat.
-DING DANG DONG-
Propera parada: 9.81 m./s²
Terra
Caic tants cops al matalàs
que ja no recordo
ni quants cops tinc per tot el cos…
Potser un cop al cap
m’ha fet perdre la memòria,
o potser ja fa temps
que no faig comptes,
ni recomptes amb els cops…
he d’anar més amb compte...
A mi que no m’expliquin contes,
que sigui el cop que sigui,
sempre hi ha una manera d’aixecar-se un altre cop!
Aquest cop, toco de peus a terra,
camino per una terra terrestre,
torno a ser a casa.
Torno a jugar amb la meva gravetat,
on tota dificultat torna a ser normal
on tota gravetat torna a ser norma.
On tota dificultat té un + 9,8 afegit!
Que bé es viu aquí
a la Terra
Amb la meva estimada gravetat!
