divendres, 16 de juny del 2017

Crec Crec



La remor del remugar de les meves mandíbules,
marquen a temps de xiclet
les passes d'una silueta difosa.
Que es difumina a l'horitzó.
 
Silueta d'algú que camina en silenci
que camina sota l'eco del meu mastegar,
on entre espai i espai m'adono:
 
M'adono que pel camí per on t'allunyes
no vam transitar mai junts,
ni ho farem;
 
crec ja,
crec jo.
 
Crec Crec
Un grill canta,
o una branca es trenca
o un pensament s'esquerda
i s'evapora,
és clar, que el que no ha existit mai no es pot trencar, no?
O potser sí?
 
 
 
Ara ja tot és tan efímer i tan invisible
com la teva silueta en un camí desdibuixat
 
Ple d'ombres i incerteses,
Ple d'olors que ja no em recorden a tu,
Ple de pors que ja no temen a trobar-te a faltar
Perquè ara ja ni tan sols et troben...
 
Ara ja tot és tan efímer i tan invisible
Com el traç d'un caragol que tan aviat com és dibuixat ja s'ha esborrat.
 
Crec Crec
que crec que es difumina en l'horitzó la teva silueta,
i amb ella,
tot el que podia haver estat energia
 
Energia en l'aire,
Energia en l'aire que transitava entre tu i jo.
 
Però ara és ara;
 
Ara, ja està evaporat,
Ara, ja és passat,
Ara, ja l'únic que queda
 
L'únic que queda en l'aire
és el fet de intentar sostenir la situació,
la situació que ja fa temps que va quedar potes enlaire...
 
-Crec -
 
Quedes
 
Paralitzat
Palitzat
Pàl·lid
 
Pàl·lid insecte pal paralitzat
que no reacciona,
que quedes petrificat
 
-Crec-
 
Ets aire vàlid però vuit
Ets aire atrapat en l'espai d'una mastegada de xiclet
 
Crec crec
Ara ja
Crec jo
Ara jo
Crec ja
 
Que crec
Que crec crec que l'aire només està ple pel so d'algun grill que canta...
Crec Crec o d'una branca que es trenca... Crec
 
Crec Crec
crec que ara,
 
avui,
avui, aquí
avui, aquí i així,
aquí i així
aquí, així i això
 
Això és el millor.
 
Potser
O potser no.
 
Potser primer t'hauries d'haver estimat a tu mateix
crec crec
no t'he perdut,
crec que t'has perdut tu sol.
 
Confia.
Crec en tu.
Creu en tu.
Tal vegada un dia et trobaràs a tu mateix.
Trobaràs un tu dins teu que et corteig
que et desconeix.
 
I potser un dia entre crec i crec
respiraràs l'aire que no vam ser capaços d'omplir de passió,
de passió per una vida que transita sobre nostre.
 
Una vida
que ara ja,
que ara ja ens trepitja amb delicadesa però sense compassió.
 
(Una vida que dansa cansada
al compàs d'una acció
que mai arriba a la pròxima estació,
al pas destensat d'un caminar
que ho fa sense posar-hi atenció)
 
crec crec
algun grill canta,
o alguna branca es trenca
o un pensament s'esquerda
 
crec crec
crec que no.
 
crec crec
crec que aquest cop,
són les gambades descolorides d'una vida que ens aixafa.
 
Que ens asfixia per a deixar-nos sense aire
sense l'aire que no vam saber contaminar de passió...
 
 
 
Hi crec
Hi crec tant que crec que hi deixo de creure
Arriba un moment que hi deixo de creure.
 
Avui plou tant i tant gens ni mica com quan no cau ni una gota d'aigua
Tant i mica com quan tu no creus en tu mateix
 
Crec
Crec jo
 
CREC  (peta tot)
Peta tot d'un cop
D'un cop sec
D'un crec
 
 
Perquè a vegades creure-hi no és suficient
Alguns cops, els crecs són cops
Són cops d'aquells que sonen a sons secs
D'aquells que sonen tan fort...
 
Tan fort com les preguntes esquerdades ~crec crec~
fan ecos secs ~crec crec~
Rebotant per les parets del crani...
 
Tu:
 
-M'estimes a mi?
 
-Si
 
-Només a mi?
 
-Si
 
-Només m'estimes a mi?
 
-Si
 
-Només m'estimes?
 
-No, també altres coses...
 
Però ara em toca a mi!
 
-A Tu què?
 
-A Mi què? A mi preguntar-te a tu…
 
Jo:
 
-I tu?
 
I a tu?
 
A tu t'estimes?
 
Qui t'estima a tu?
 
Si tu no ho fas, no ho farà ningú per tu
 
Si tu no t'estimes,
 
com vols que jo t'estimi...?
 


Crec crec
un grill canta,
o una branca es trenca
o un pensament s'esquerda
 
Crec crec
O no
Potser no crec
 
I tu?
 
Tu creus?
 
Crec crec
alguna cosa s'esquerda
es trenca
 
És clar, que el que no ha existit mai no es pot trencar, no?
O potser sí?
 
Silenci
 
Crec crec
 
Ja s'ha trencat,
El silenci
 
(D'una vida plena de preguntes)
 
O el que és pitjor, una vida plena de respostes
 
-D'unes respostes sense preguntes que estan més perdudes que les preguntes sense resposta-
 
Crec crec
o potser ara ja
 ara ja si
 ara ja sí que
 ara ja sí que no
 
Ara ja sí que no hi...
 
Silenci
 
...aire sostingut...
 
CREC
 
Ara ja sí que jo no hi crec!