Respostes

A vegades me la miro,
A ella,
Penjada,

Me la miro a ella 
com si tingués totes les preguntes 
a les meves respostes,
Però el que ella té,
és aquesta intensitat d'immensitat
dimensió impecable de deixar-te sense preguntes,
Sensació d'obrir la boca per quedar-se bocabadat
per a no formular preguntes...

Dubtes,
Dubtes que recorren i recorden a la corda,
Dubtes,
Dubtes que corren i concorden com dunes,
Que s'esvaeixen i es transformen amb el vent,
recorden a unes dunes dures perdudes que perduren i perduren perdudes,
Perdudes com tots els dubtes a les respostes sense preguntes...

A vegades me la miro,
A ella,
Penjada,

Quieta,
Esperant que algú O alguna cosa
Finalment, la mogui del seu eix.

Ella espera penjada,
Penjada
observa com traginen matalassos.

I jo, a vegades,
Me la miro,
Des de lluny,
En silenci,
Quieta,
Com si li pogués parlar,
Com si li pogués explicar tots els meus secrets.

I ella, a vegades,
sembla, o pot arribar a semblar,
que Em mira,
Com si jo,
Quieta, des de lluny i en silenci,
fos una altra,
Alguna altra persona,
Aquest tipus de persones que no s'han penjat mai d'ella.

I jo la miro,
i confesso amb la mirada,
Que estic totalment penjada d'ella,

Que és el trosset de cel que m'ajuda a aixecar-me,
quan la gravetat m'escup a sobre 
i el matalàs engoleix tota la meva energia.

Aleshores,
Me la miro,
A ella,
Penjada.

Me la miro com si no l'hagués vist mai abans.
I ella em torna la mirada 
o tal vegada només em veig jo reflectida,
I em dóna l'energia que la gravetat em roba.

I respiro,
I m'enfilo,
I me la miro
A ella,
Penjada,

I ella em mira,
A mi,
Penjada,
Penjada d'ella,
mirant-me la a ella penjada.

I ja no sé qui mira a qui ni qui penja de qui,
Només sé que ella té les preguntes
a totes les meves respostes.