TASSA DE SOL, FINESTRA DE TEMPS, RELLOTGE DE TÉ

-Sóc una tassa de té mig buida o mig plena. La tassa que t'oblides cada matí a la cuina. Un té que es refreda, que ja és aigua passada.-



Però el que és una passada
és que quan tornes a casa
té la trobes allà.

A ella,
oblidada al mateix lloc,
on la vas deixar,
a la mateixa temperatura.
I descobreixes que el sol
té l'ha guardat i protegit,
escalfant-la durant tot el matí,
A través de la finestra
posant-li traves al rellotge
guanyant-li al temps
que volia convertir-la en té fred.

I és que avegades et despertes abans que el sol per prendre't el té i sortir de casa a corre-cuita. (Et despertes tan d'hora que sembla que saps guanyar-li al temps i al sol.) Però el que tu no saps és que el sol i el temps tenen un pacte amb el rellotge i la finestra de la cuina perquè quan tornis encara estigui el té calent.

Petits plaers

-Gent cívica creuant en vermell el pas de zebra del carrer dels cotxes aparcats-

És el plaer de petar-se els granets,

davant del mirall del mercadona.

És el plaer de sentir el aire calent a la cara,

que indica que ja arriba el metro.

És el plaer de donar-li al Enter

i esperar a veure que passa.

sóc SÓC

                                             -Sóc una llúdriga que no l'arrossega el corrent
                                           Sóc una llúdriga que rosega fort per tirar endavant.-




Sóc tots els secrets amagats als cordills de les botes
que ningú sap que té robat de la cremallera del darrera de la tenda.

Sóc tots els gomets del sac que vas trigar més a treure
que estona vau estar perdudes de ruta.

Sóc aquelles últimes tisores sota les disfresses
que ningú sap trobar en el caos de la tenda d'intendència.

Sóc les restes que queda de la cullerada sencera gran i la mitja petita de ColaCao
que diuen que és el màxim que es pot aspirar a repetir.

Sóc la màxima expressió de les gotes de suor
que et regalimen per l'esquena
perquè no et dóna la gana treure't la disfressa de l'eix d'animació
sota cap concepte.

Sóc el concepte
de portar de campas
la forquilla més gran
per intentar menjar ràpid
i que la resta sigui temps lliure.

Sóc un tap de cantimplora
que creu estar desaparellat,
però en realitat està tan desgastat
que ja no encaixa a la que li pertoca.
Perquè ho ha donat tot.

Sóc l'energia que et crema, que ho dóna tot
Que et consumeix, que et crema i et fa créixer.
Que et crema tant que et càrrega les piles pel que et queda d'estiu!
Sóc tota l'energia que només pots recarregar de campaments.

Sóc el que tu vulguis que jo sigui
Sóc el que tu vulguis ser
Perquè sóc tot el que es pot ser de campaments
És a dir tot.


Perquè sóc qualsevol cosa
Perquè ets el que vulguis,
Perquè has vingut de campaments a aprendre a ser
A aprendre a estar-hi
I a aprendre a ser el que vulguis ser.

No intentis tenir-ho tot controlat.


-L'ordre és el plaer de la raó però el desordre la delícia de l'imaginació - Paul Claudel

AVUI HO HE DECIDIT

Avui ho he decidit.

Avui no faré res.

Estaré al sofà

i prendre té com a molt

o simplement aigua.

No em molestaré

ni en encendre la tele

ni en agafar un llibre.

Si tinc gana,

potser m'aixeco

Per mirar si queden restes a la nevera.

No sé com li sentarà al meu cos

això de no fer res,

ni a la meva ment.

Deixaré que els meus pensaments flueixin

I la resta ja ho veuré.

De moment no ho sé.

L'únic que tinc clar

és que he pres una decisió.

Avui ho he decidit

Avui no faré res.

Res de res en tot el dia.

Propera Parada

-DING DANG DONG-

Propera parada: Gravetat Cero

Ho sento, però avui ho confesso:

-Ja fa temps que em vaig casar,

i que em vaig cremar

Que em vaig cansar

Que em vaig caçar

que em vaig caçar a mi mateixa

cansada d’ intentar...

Em vaig cansar d'intentar,

D'intentar desafiar la gravetat…

La meva estimada gravetat-

La gravetat no canvia mai,

Així que hauré de ser jo qui doni el pas.

Així que avui,

Em desperto m’aixeco i trepo.

Trepo, trepo, trepo

Però avui no estic molt fina,

Estic una mica malalta…

Malalta de gravetat…

Noto com si me l'haguessin canviat,

la gravetat,

Potser mentre dormia

M’ha tele-transportat

la lluna

Per exemple

O potser no

No en tinc ni idea.

L'únic que se

És que avui no estic,

Avui no estic fina,

Avui desafino

Estic a la lluna

Definitivament a la lluna.

-DING DANG DONG-

Propera parada: 1,622 m/s²

Lluna

Desafino

Desafino la gravetat.

Utilitzo la seva suspensió

Perquè per un instant es suspenguin

I quedin totalment eliminades

Les mil i una lleis de la física

I regni la màgia

Com planetes suspesos en l'aigua

Aigua que els agita i els envia cap a tots racons,

Girant sense rumb

girant i transitant entre gravetats que queden amortiguades per les aigües

Desanimades i deshabitades

Sense sensació de translació

Es clar que,

entre tants planetes,

jo segueixo en aquest satèl·lit

satèl·lit sense orbita girant.

I trepo i trepo i trepo

Intento trepar tant amunt que la gravetat no m’atrapi,

Però la gravetat m'atrapa,

Però si la gravetat m’atrapa...

jo la trepo!

I la trepo i la trepo i la trepo

Per fugir d'ella i per sentir-me lleugera

La trepo i la trepo i l'atrapo

finalment l’atrapo.

Trepo, l’atrapo, i la tapo

la tapo amb la tapa del pot on la guardo i me la guardo

Me la guardo a la butxaca,

Intento que no caigui,

però pesa massa,

És una mala peça,

arrugada i compacte

S’agita i es belluga,

perquè està presa.

I jo tinc massa pressa com per quedar-me aquí quieta,

Així que destrepo amb  tota la meva massa,

que ara, segons les lleis de la física,

ja no pesa gaire...

(Uf, quin pes m'he tret de sobre)

Em crec salvada pel menys 9,8

Però no,

Es clar que no,

(Que pesada! No me la puc treure de sobre!)

Perquè la maleïda xifra

La porto a la butxaca!

Poso música

I li canto,

I li explico,

Li explico que jo avui ja no la desafio,

Avui la desafino.

I m’alio amb ella per jugar al mateix joc

Però ella juga amb altres regles...

La cosa no s'arregla,

No tant fàcilment,

I la deixo tant descol·locada

desafinada,

Que per un moment les dues riem i cantem

I ens fem pessigolles,

I li faig creure que vivim a la lluna,

I ella em tracta de llunàtica…

I potser té raó i tot,

crec que estic en ella,

i també estic en l’altre ella,

a la Lluna.

-DING DANG DONG-

Propera parada: 3,711 s/m²

Mart

Ni ella ni jo,

Ni 9,8

com a ella li agradaria

Ni

1,6

Com a mi m'agradaria.

Ens trobem en un

3,7

En un punt intermig.

On ningú guanya ni perd,

En un món tant llunàtic i tant terrestre...

On les dues transitem a tort i a dret com marcianes!

Trepem i trepem i trepem

Lluny de la terra que ens sosté,

Lluny de la lluna que ens il·lumina,

Amunt, amunt, amunt

amunt, amunt amunt,

lluny, lluny, lluny,

ràpid, ràpid ràpid,

tant ràpid que per un instant

tot es perd, i tot acaba,

tant ràpid que ja s’ha acabat

que ja m’ha menjat.

Amunt amunt amunt,

Allà on l'aire és vent,

Allà on habiten les marcianes.

a Mart.

Alla on ja s'ha acabat, alla on ja s'ha ma(r)tat.

Allà on és tot tant cert

com que si caus des de certa altura

ja te las menjat.

Allà d’on ja has mar(t)xat.

-DING DANG DONG-

Propera parada: 9.81 m./s²

Terra

Caic tants cops al matalàs

que ja no recordo

ni quants cops tinc per tot el cos…

Potser un cop al cap

m’ha fet perdre la memòria,

o potser ja fa temps

que no faig comptes,

ni recomptes amb els cops…

he d’anar més amb compte...

A mi que no m’expliquin contes,

que sigui el cop que sigui,

sempre hi ha una manera d’aixecar-se un altre cop!

Aquest cop, toco de peus a terra,

camino per una terra terrestre,

torno a ser a casa.

Torno a jugar amb la meva gravetat,

on tota dificultat torna a ser normal

on tota gravetat torna a ser norma.

On tota dificultat té un + 9,8 afegit!

Que bé es viu aquí

a la Terra

Amb la meva estimada gravetat!

RES-SIN-NA

Res-sin-Na

Si a tu te resbala,

A mi me resina

A sí, sin na

Té resbala

Bala perdida…

Entre na de na

Y res de res

Entre na sin res

Y res sin na,

Me quedo con
res sin na!
Que por mucho
de na de na,
lo pega todo!