Peus nets que fan olor a ungles recent tallades
Vent a la cara de totes les bicis a les quals vas pujar mentres(tant) que pedalejaven els seus pe(u)/(t)s cap enlloc sense pensar en la baixada que després ja farà pujada.
Dorsals que omplen les samarretes que els teus pits no ompliran mai, vents Casi per sortir nedant
Samarretes a rebosar de deltoides que estan resistint a explotar, s’auto deflagen i s’auto declaren en expansió.
Per sortir Nadal i més torrons, més mes més, que després ja vindrà el pla d'estudis d'entrenament de corre dia si dia també. Vents que es mouen per inèrcia, però si ven(t)s vine amb bici, que va de vicis.
No et moseguis les ungles, que comença a fer olor a peus semidesnatats...
13 de Setembre del 2016-Tilburg
-Hi havia una vegada, un món molt i molt bonic per on no hi passava mai ningú, era molt interessant perquè ningú era un espai-
Trenes llargues amb gomes que no arriben a agafar tots els cabells ni de broma, ni de goma.
Desuadores amb forma de jersei, amb botons i cremalleres descosides.
Vent que mou les fulles ataronjades rere la finestra que no te ni pany per obrir-se, doncs aquí fa massa fred per obrir-la, els vidres només serveixen perquè entri un raig de llum quan no plou, més ben dit, quan deixa de ploure.
Les fulles dansen com els lluentons de les samarretes que no saben estar quietes perquè ningú els hi va explicar que si la musica parava elles també tenien descans.
Gent adormida que cuina el sopar a la hora de dinar.
Desuadores per anar desnu.
17 de Desembre del 2016-Tilburg
