divendres, 21 d’octubre del 2016

Vici de bici

Peus nets que fan olor a ungles recent tallades
Vent a la cara de totes les bicis a les quals vas pujar mentres(tant) que pedalejaven els seus pe(u)/(t)s cap enlloc sense pensar en la baixada que després ja farà pujada.


Dorsals que omplen les samarretes que els teus pits no ompliran mai, vents Casi per sortir nedant
Samarretes a rebosar de deltoides que estan resistint a explotar, s’auto deflagen i s’auto declaren en expansió.


Per sortir Nadal i més torrons, més mes més, que després ja vindrà el pla d'estudis d'entrenament de corre dia si dia també. Vents que es mouen per inèrcia, però si ven(t)s vine amb bici, que va de vicis.
No et moseguis les ungles, que comença a fer olor a peus semidesnatats...




13 de Setembre del 2016-Tilburg

-Hi havia una vegada, un món molt i molt bonic per on no hi passava mai ningú, era molt interessant perquè ningú era un espai-

Trenes llargues amb gomes que no arriben a agafar tots els cabells ni de broma, ni de goma.
Desuadores amb forma de jersei, amb botons i cremalleres descosides.
Vent que mou les fulles ataronjades rere la finestra que no te ni pany per obrir-se, doncs aquí fa massa fred per obrir-la, els vidres només serveixen perquè entri un raig de llum quan no plou, més ben dit, quan deixa de ploure.
Les fulles dansen com els lluentons de les samarretes que no saben estar quietes perquè ningú els hi va explicar que si la musica parava elles també tenien descans.
Gent adormida que cuina el sopar a la hora de dinar.

Desuadores per anar desnu.

17 de Desembre del 2016-Tilburg

diumenge, 24 de juliol del 2016

MÁS




Cromos o más?
Elige.
Eliges más.
Pues no te quedarás de por vida pegando cromos en un albúm,
debes salir a vivir la vida.


Cromos o más?
Más.
Bingo!
Más preguntas:
Cromos(o)más o cromas?
Elige.


Cromas.
Seguro?
Piensalo bien…
Cromas?
Cromas verdes de todos los mapas de los hombres del tiempo que no aciertan ni las lluvias cuando un viento trae nubes atormentadas?
Cromas? En serio? Te creíste que aquí había sitio para ti? Ja!


No, no, no, no, no!


Cromos o más?
Más.
Bingo!
Más preguntas:
Cromos(o)más o cromas?
Elige.


Cromosomas.
Seguro?
Si.


Más preguntas:
Ser o más?
Más.
No te conformas con ser?
No, más.


Cómo no querer (ser) más?
Cromo(somos)más.
Sí.
Sí, a la teórica SOMOS MÁS que una combinación de cromosomas,
pero a la práctica somos NADA MÁS que una xifra,
que un número subiendo en picado según lo que hacemos o dejamos de hacer,
MÁS BIEN; según lo que nos dicen que hagamos y que dejemos de hacer.
Somos más bien un nada más, un nada más rápido que te ahogas!


En nuestra ficticia realidad somos una combinación de cromosomas
habitando en paisajes de cromas que no pintamos nosotros,
creyendo que cabalgamos la vida a rienda suelta,
cuando la declaración de Rienda te ahoga,
no intentes nadar a contracorriente,
si no te ahogas tu, te ahogamos nosotros,
las riendas que crees dominar solo son los hilos que manejan los que te manipulan.

Pero tu elegiste MÁS.
Y ahora eres el cromo de sus álbumes,
el cromo manoseado,
su moneda de cambio,
su croma pintado con tu esfuerzo y sustituido por sus canciones de gloria de paraísos idílicos.
De mientras,
tu vas oyendo sus vocecitas:
Corre cromo come crema ! Auuu! Quema!
Nadie te avisó de que la crema quemaba...que penita...

Porque no elegiste Cromos?
Por querer MÁS!


Antes,
cuando solo pegabamos cromos,
éramos libres.
Éramos...
Éramos libres!
Ahora somos libros.
Libros andantes rellenos de sus tintas de pulpos que tu no comiste jamás, ni comerás,
Libros en Modo On despertados cada mañana por despertadores sincronizados, por ellos,
Libros que habitan los cerebros huecos que solo saben intercambiar palabras de diccionario arrugado y amargado con otros cerebros que transitan por nuestro mismo cromo...
“Nuestro” mismo cromo?
MÁS bien, el cromo donde “vivimos”, pero que no nos pertenece.
Su mismísimo cromo de donde no podemos salir,
enmarcados de por vida.

Su super cromo con vistas a un croma que te diseñaron a “tu medida”
A “su medida”
A “su medicina”.
Mientras tu receptas ibuprofenos infantiles:
Dalsys
en pleno mes de agosto al niño que tiene mocos,
mocos más verdes que los cromas que definen los paramétricos decorados de “tu vida”.
De “su vida” tuya.


Y les envidias.
Y les recetas endivias verdes sanamente,
les envidias sano,
porque ellos aún juegan a cromos,
aun colorean sus cromos de toticolori, en lugar de colorearlos de verde croma.


Y te miras.
Y te dan envidia sana,
te dan envidia verde al pensar que tu eres un cromo marchitado jugando en una liga de álbumes que no te pertenece.
Que no te ha pertenecido nunca…


Y te vienen ganas de gritar-les:
No madureis, quedaros en verde o pasareis a formar parte de un croma!

A formar parte,
de un croma etílico que te bebiste para olvidar que no vivías a rienda suelta,
que vivías en un zootropo de pica paredes plastelina donde quienes dicen:
Ya!
te moldean para que te adaptes a sus planes (de pensión),
que vives en un zoo de pica paredes animales donde gana el  menos débil.
El MÁS (selecciona natural dijo el fuerte)
Que vives...si es que esto es vivir!
O esto es picar su pared para que se sirvan de tu oro?


Porque al fin y al cabo,
vas atando cabos y ves,
que cromo es,
cromo eres,
cromo somos,
todos somos cromos de un álbum ajeno...


Però vosotros,
mocosos del mes de Agosto,
que aun cromos no sois;


aún estáis a tiempo de elegir Cromos cuando os pregunten:
Cromos o más?
Más?
Bingo!
Más preguntas:
Cromos(o)mas o cromas?


Es pregunta trampa, elijas lo que elijas, todas las respuestas van sucedidas de:
Bingo!
MÁS preguntas.
y más y más y más y más!
Y más mentiras,
guisadas al vapor para disimular su aun más mal gusto,
porque respondas lo que responda no tienes elección.


Y tu te ciñes a “tu” trabajo
y les recetas tres quilos de Dalsy sea cual sea su mal,
porque este es “su” trabajo, donde TU vendes “sus” productos.


Y si ahora te dijeran...
Cromos o más?
Elige.
Eligirias más.
Pues no te quedarás de por vida pegando cromos en un albúm,
debes salir a vivir la vida.
Eso...salir a vivir la vida... Ja!
En su sistema no hay sitio para tus salidas de vivir la vida!


Pero esta vez Sí.
Si, si que me quedare pegando cromos en un álbum de por vida,
me quedaré pegando MIS cromos,
en MIS álbumes,
pintando MIS cromas con
MIS colorines,
sintiéndome algo Más que un conjunto de Cromos(O)más!


Elegiré,
al menos elegiré.
Porque en  esta vida,
si se puede elegir,
yo elijo:


Poder elegir.

dijous, 14 de juliol del 2016

RESPIRA'M DELIDERADAMENT

Mirades encreuades pels vianants de l'altre cantó del semàfor en vermell. Incivics passant en verd. Goma eva per a fer manualitats o per a forrar màstils destinació "El cel". Cel aigualit amb ganes de capbusar-se a l'oceà blau cel. Passejos circulars per tornar a passejar pel mateix lloc:Tombarelles que no marejen. Nedadors desincronitzats i altres EspoArtistes desubicades. Números de cabaret sense principis, amb mig kilo de finals.

Aire condicionat que li fa la competencia al bano, que goteja fent veure que rega les plantes; al meu balcó només tinc captus. Partitures sense notes plenes de lletres que no afines ni tu. Barrets per anar a l'ombra. El sol em tapa la seva propia ombra... bikinis per disfresar pinguins, guies amb mapes on els autobusos criden que tenen ganes de fer algun que altre transbord de metro. Flors que fan olor a nosaltres, no exiteixen enlloc, encara no.

Nens estupendos i altres mites que t'ajudaran a aprobar català. Poemes amb versos monocilabs. Arruges a les galtes de somriures utopics. Autopistes cap en lloc que començen per allà. Pastanagues que els caballs dubten si menjar-se-les, deixa-les pel ninot de neu, vols?

Sol d'hivern que s'eclipsa perseguint la teva ombra. Estrelles de dia que brillen a la foscor. Paraules que el temps esborra perque deixin de tenir sentit, sort, mai no en van tenir. Rodamons que passejan amb limocines, rics que freguen plats, etiquetes Made in Via Lactea, zetes geminades i dobles tes d'herbes aromaticament germinades.

Penya adormida, preparada per a somiar! Aspiradores amb més pols per fora que per dins...

Gats blancs juguen amb caballs negres:
carmanyoles rallades, marfagues estripadament mosegades, foulards amb taques d'oli, bambes foradades d'ungles mal-mig pintades... Ferides que es curen, talls oberts que ningú veu, que fas veure que ja no fan mal.

Llums apagats perque comenci l'espectacle, fulles al terra i fulls a la llibreta...porticons oberts que conversen amb el vent que el llop bufarà i bufarà i rebufarà. Postres salats, entrants dolços i altres Laures o Bertes que les imperfeccions de la naturalesa encara no ha volgut-sabut destruir.
Pianos sense tecles, que menjen mans o que son menjats per elles. Vestits florits, parets de porexpan, espuma de llet, parasols a la ombra, cabells retallats.
Cases petites, vinagres oliosos, sal salada, lluna llunyana, extintors d'aigua a pressió, assensors sense botons, portes correderes sense manecs, mangueres a la font del menjador. Vi dolç.

Olor a café matiner, arbres amb fulles groses, pàgines web en francés, motxilles ronyoses, ronyoneres liles, conglomerat mullat, picades de mosquit, mosques empipadores. Draps bruts i confitures de tomaquet en pots petits. Deures d'estiu però tot aprobat. Proves de llum i tecnics de so. Xapes varies, refrescos marca blanca d'aqui al costat. Olives de llauna, dones petant la xerrada i música comercial de fons. Texans curts amb bambes i leggins llargs amb sandalies. Texans cuits d'estiu van fent xafogor.

Quatre potes una cadira, quatre estacions un any. Finestres tancades, pel vidre entre sol, cortines negres enretirades. Foscos de focos de bombetes apagades amb el color apujat que encara desprenen calor. Columnes vermelles, bullofes trapezistament de cordes dures. Dimes que no són marca Dima. Fira i altres festes pupulars. Sandalies d'hivern que sobreviuen a les altes temperatures del teu congelador.

Watssappss sense enviar, ungles despintades, flors marcindes, xapes descolorides, bicings de color vermell, captus sense punxes, canvis amb cadenes, xiulets del botaner, bicis desinflades amb rodes plenes d'aire condensat, camises arrugades, carrerons sense sortida, furgonetes mal aparcades, gats cansats de dir Miaauuu...Misatges sense ólives, bermuts sense olives, revistes impreses en color de blanc i negre.

Un tros de cel, un tros de sol. Torrades seques, coca de sant Joan, tortells de reis. Gent penjada, penya adormida. Confitura de poma, xocolata desfeta, pastis de fruits secs. Flors de Sant Jordi, llapis sense punta. Pantalons arrugats, orugues empapallonades, bambes enlluernadores. Mus de formatge disecat, cera de depilar les orelles, tècniques pictòriques, temps mort per viure asincopadament respiracions presumptament tètiques.

Xinxin virtual amb el cap de taula de l'altre punta de la taula.

Plaça de Sant Pere, bombolletes de sabó, caball sabí amb crinera de cirera. Caballets a la plaça, te fred, sorra de platja que es confon amb el sucre moreno del rellotge de sorra del campanar. Pintallavis desfet, faltes d'Rtografià, moooltes faltes d'ortografia...cartells en polac, mantega per pastiseria, espelmes que busquen canelobres de marbre...i els troben, o no, qui sap?

Dies feiners, plujes matineres o martineres. Deures d'estiu, fanals apagats, cafes ensucrats, cafres. Teles que reflecteixen el que sóc. Vidres de miralls entelats. Pasatges quadriculats, fulls en blanc també en quadriculat. Àvies amb serrell, cortines transparents. Llegums cuits. Bons cap de setmana, bons peus de bicicleta. Rodes de monocicles amb cadena sense resina. Cartells desacolorits, morenos del sol, del sucre. Cagades de colom, bancs de la plaça, on seus amb el diari o no seus. Bancs blancs de cagades de la llar d'infants del teu cosi mitjà, allà davant.

La germana gran del novio de la teva millor amiga. Un piano i mig. 300 grams de tombarelles i una banquina a mortal a caure de peu. Magnesi disecat. Balcó dx. Samarretes sense manigues, no de tirants, sino sense manigues, per anar fent, anar tirant. Sona el telefon, només faltes tu, la sort se n'ha anat a prendre un café. Caball blanc, familia unida (equip). Gelats desfets que t'han convidat, aigua saladament freda, soluble. Cordes trencades, violins desafinats. Bombetes fosses. Dapostars i més masses. Intercanvis. Nervis de laca, olor d'espectacle. Botes rosa fosforescent, ungles pintades per la festa de la tieta. Mirades encreuades pels vianants de l'altre cantó del semàfor en vermell. Incivics passant en verd.