Si són tant amables d’acompanyar-me...
AQUÍ A LA DRETA,
Monocicles amb manillars,
manillars que ja ningú més tocara
al menys amb les mans,
mans amb butllofes cansades,
cansades d’apretar cordes
esgotats manillars caiguts,
caiguts en desús,
desutilitzades bicicletes sense frens,
monocicles,
monocicles que repeteixen constantment el mateix cicle,
monocicles atrapats en una roda sense fi,
roda que gira cap a tot sentits,
sense deixar de pedalejar casi mai,
monocicles,
monocicles amb cadena,
cadenes que necessiten resina,
resines de violes de corda percudida,
que ens deixen la seva pols per penjar-nos per allà adalt
per resistir més amunt,
per resistir a les altes temperatures,
a les altres temperatures,
temperatura d’aire condensat,
condensament de suor colisionat,
suor d’esforç,
suor d’aire deflagrat,
d’esforç de gent,
ALLÀ AMUNT, RERE ELS VIDRES ENTELATS,
gent,
gent molt penjada,
gent que no s’entela de res de res
de res,
res a veure amb la penya que no veu res més enllà de les seves masses,
masses de persones que s’intenten treu-res el carnet de manipulació d’animals,
però la fauna a la carpa ja no és tendència,
ara el que és porta és la manipulació d’aliments.
SI TOMBES RERE CAMETES,
Aliments comestibles amb la finalitat de no ser ingerits,
Humans animalitzats substituint els prohibits,
o potser tal vegada animals humanitzats que és comporten com tals,
com el que són i seran,
UNA MICA MÉS ENLLÀ
animals,
aparentment humanitzats
que cavalquen entre pomes
que conviuen comunicant-se amb plàtans
dedicacions extremes a la manipulació d’aliments,
especialistes en fruites,
tècnicament experts en el comportament de les pomes
MÉS ENDAVANT,
Humans disfressats,
disfressats de carrer
vestits i desvestits amb vestits
simple, llisos, simples
vestits d’un sol color
per quedar d’un sol color vestit
texans nous que imiten vells
vells que seuen a la plaça,
a la plaça on tot comença
FINALMENT
Amb roba de carrer,
espectacles d’espectacles de carrer,
carrers despullats,
despullats de l’escencia de la vida,
escencia que em vingut a crear la multitud espoArtista
que la creem per demanar-vos que l’ompliu dels vostres somnis en colors,
colors que ja no entenen de purpurines,
colors buits,
gens plens,
gent plena de buits
o buits plens de gent
però vuits,
vuit,
un buit ple de vuits,
com un forat ple de forats,
vuits amb vuits,
és a dit dobles vuits,
d’aquests que si estires…
no es desfan,
fets i desfets,
van passant milers de fets,
que recorden a l’oblit,
d’un transparent acolorit,
que reflexa ombres
ombres plenes de relleu,
però buides.
Buidors fetes i desfetes
de buits,
de vuits com els nusos de les cordes
els vuits que tensen les parets del nostre món imaginari,
uns vuits que estan tant plens de fetes i desfetes,
de festes i desfestes,
que ara,
ja han après a no desfer-se,
a seguir la festa
vuits,
vuits que tensen les lones d’aquest món on tots cabem.
