Pipipipipipiiip...
Avui,
avui no hi ha hagut sort,
la sort deu haver-se'n anat a prendre un cafè,
un cafè molt lluny d’aquí
en algun vagó,
d'algun altre metro de I 47
Potser vaig tard?
Potser vas d'hora?
Qui sap...
De vegades,
només de vegades, i si la sort té sort,
de
vegades apareixes,
però quan apareixes,
no sempre et trobo.
Normalment
trobo un altre tu,
un altre tu que s'ha menjat al tu que
jo conec.
De vegades,
és
com si la gelor de l'hivern
hagués congelat la teva essència,
el teu tu de debò,
i no deixés que cap alè de vida que
t'envolta
pogués desfer l'encanteri.
De vegades,
t'oblides a tu mateix,
en un calaix o en un prestatge,
com qui és deixa unes claus,
unes claus de casa, a casa.
Potser
t'has quedat al llit,
hivernant en el cofre dels records
oblidats,
que ja fa temps que estan condemnats,
condemnats a no ser recordats mai més.
Potser
un altre dia hi hagi més
sort,
o potser no,
potser un altre dia també tindrà ganes
de cafè,
d'un cafè lluny d’aquí.
Mentre
la sort cafetera
dissol el sucre,
jo continuaré aquí sense dissoldre
l' encanteri,
buscant un tu quasi inexistent
que has devorat creient-te poderós.
Mentrestant,
em fondré en el dubte
i deixaré que les parets del meu crani
em martiritzin amb deu mil preguntes
sense resposta.
Pipipipipipiiip...
Avui,
avui no hi ha hagut sort.
La sort deu haver-se'n anat a prendre
un café,
un café molt lluny d’aquí
en algun vagó,
d'algun altre metro de I 47.
Finalment te n' adones,
despertes i te n'adones,
que en la distancia d’un trajecte
has estat buscant un temps perdut que
ja mai més tornarà,
si és que algun dia no va estar ja
perdut.
I és
que, de vegades, la vida dona
moltes voltes,
i si no t’agafes et mareges,
però
si t’aferres massa fort,
et fossilitzes recreant-te en
records perduts
de vivències que potser ni tan sols
van ser viscudes,
i no surts a veure món.
Si et deixes anar, caus
però si no et deixes i no caus, no
n’aprens.
Així que, ja que la vida fa moltes voltes
vés aprenent a girar amb ella,
a girar translacionalment.
Potser
algun
dia, tal vegada,
entre volta i volta
pararem a prendre un cafè amb la sort
i parlarem del que mai esdevingué.
