dimarts, 22 de desembre del 2015

SÍNCOPES IMPRACTICABLES

ARRIBES TARD
No et pots enganyar.
Arribes tard.
I ho saps.
Ja no hi ets,
Ja no ets.
La teva essència
Et delata,
Revela la teva presencia.
Intentes dilatar el temps,
Però fas tard.





HAS PERDUT


Però fas tard.
I ho saps.

Ja no hi ets,
(a temps).
L'has perdut,
Has perdut,

T'has perdut
REbuscante dins teu-mateix.

Tant-mateix has lluitat.
Però RE,
No has trobat RE
Has perdut.


FA SOL


Tens la clau,
Fa sol,

Aparentment,
De puntetes,
Quasi el toques.

Absorbeixes la seva energia
segueixes en peu,
En pau.
Ara,
Ara ets viu!

Ets viu.
Respires.




RESPIRES


Respires.
Inspires.

Res-pi-Res
Res.

Re de res,
Res de re.

Ja no aspires a re.
Ets viu?


UN MAL ENTÈS


Tal vegada
Si més no
Tot plegat

És un mal entès
Una mala passada
Una mala pensada

Un mal menor
Un re menor

Un re menor sostingut.

ABSÈNCIA


Un re menor sostingut,
Sostingut en l'essència
de absència,
de la descendència,
en decadència
Que creus que expires,
No obstant això,
No Tan fàcilment
No Te'n despendràs.

L'escena segueix substantivant l'aire.
Tu segueixes dins d'ella,
rebuscante re-dins-teu-mateix.


PERDUT


Perdut, recordant temps,
Re-perdut,
En temps on re era perdut,

On almenys, els res, tenien sol.
Temps que ni de retruc,
Ni de retruc recuperaràs,

Reconciliante, tu tot sol,
sense retreure-li res.

RECUPERES AIRE
Recuperes:

Aire compost,
Derivat,
Divergent de complexitats,
Efímer impracticable.

Compost de sons secs,
Humits d'aire

Desplaçat per l'absència de vent.
Vents moguts,
Moguts per moviments subtils
Subtileses de deliris declinats.
T'inclines.


T’ENTENC


T’inclines
Tal vegada no.


T’entenc
Tal vegada no.

Bufes,
Et creus aire,
Et sents vent,
T'entenc.

Et comprenc.


JA NO HI TOQUES


Et comprenc.
Però ja no hi toques,
Estàs desafinat

No rutlles.
No flueixes.

Les RESines no estan,
Ni aquí ni enlloc.

Res,
No estan al teu abast,
no estan.


NO EXISTEIXEN


Per a tu,
simplement,
no existeixen

Mai no han ni existiran.
Els arbres se les han empassades.

Totes.

Amb tu ningú ha pensat.

Malgrat tot,
Ni t'ho repenses,


ET RESISTEIXES


Tu:
Insisteixes,

No defuges,
No abandones,

et juxtaposes
Et resisteixes.

Vas tard,
Vas tard per la vida,
Per una vida que ni tan sols vius.



VIUS
Transites incorresposament per ella,
Per una vida que ni tan sols vius.
Així com qui sap de què va la cosa...

Tu, no,

No ho saps,

No saps res.

Mai saps res!

T'alies amb l'engany,
Sense saber-ho.
Ara ja és massa tard.

MASSA TARD
Ara ja és massa tard.
Ja no pots.

Ja no pots fer re.

Un cop de vent
A girat la truita,
Escampant la boira

Que t'ha dissolt,
en un paisatge difuminat,

Perdut i dessolat.


CAPS


On creus que hi caps?
Perdut i dessolat.
Caps.

Potser només en el teu cap,
però caps.

Treus el cap i...

Efectivament!

Queda un lloc per a tu,
És clar, que no hi ha res.


ESTÀS


Estàs,
Ara sí que estàs,

Estàs aquí,
Envoltat d'un vuit tot ple de res.

És clar que...
L'important és que estàs.

SEMBLES
Bé,
Semblar ser,

Si és que hi ets.
Hi ets?

Quiet!

No et moguis.

Espera.
No desesperis.

Respira.
Inspira.

RESPIRES
Respira.
Inspira.

Inspirat.

Ho sents?

Sense sentit,
Sents sentiments.

Vine.

Mira.


MIRES


Vine.

Mira.
Ho veus?

Ets tu.

Nedes a contratemps,
Crides a contra-corrent,
Bateges asincopadament.

Bum-bum... Bum-bum


BUM


Bum.

Bum:

Ofegats batecs cridant

Omplint de ple l'espai,
de re de ple

Un camí entre
L'aire en blanc

I l'aire en vuit.


BUITS EN BLANC


Una de les múltiples opcions
Del recorregut que viu la meva respiració.

Un camí buit en blanc.
Un blanc en buit

Entre tu i jo

Tu

I

Jo.


BLANCS EN BUIT


Un entre tu i jo,
Buit

I

Blanc

Jo:
Respiro un riure que habito.

Tu:
Habites un riure que evites.



ARA

Ara.
L'espontaneïtat s'apodera de tu.

Ve per endur-se't.

Per salvar-Te.

Per salvar-Me.

No cal TéMer.
Ja no fa por
El silenci esfereïdor



Només crida incòmodament:

Emporta-te'm
Emporta-te'm

Ara,
Crec que és massa tard.

Ara,
Ja és passat.

Ha passat.

Ara,
És passat.


HO SAPS


Ara:

Ja no et pots enganyar,
Arribes tard,
I ho saps.

Ara,
tens la certesa d'estar viu.

Ara,
sé que sents.

Ara,
sé que sents.
Sé que t'estimen,
Derrotats,
els batecs del meu cor

Asincopadament
Respirant a glopades,
vuits plens d'aire,
Vent ben esmicolat
Que engoleix sense voler.

Ara ho sé,

Ho sé tot tan bé!




TAN BÉ


Tan bé:
Com tu saps que arribes tard
Com tu saps que no et pots enganyar.

Arribes tard.
Ja no ho pots evitar,
És un fet,

Arribes tard.

Habita-ho
Habita'm




TEMPS MENJAT


El temps t'ha menjat,
Se't menja,
Se't segueix menjant.

Menjate'l!
Se t'escapa

Ara!

Ara
O Ara arribes tard.

Arribes tard.
O no?
Qui sap...?