Si tu
ets un cor trencat
Jo vull ser la part que et falta
Perquè estiguis arreglat
Quan la lluna estigui alta
A principis de trenc d’alba
Si tu ets l’últim raig de sol
Jo vull ser un lluent estel
Per travessar la teva ombra
En la minvant brillantor del cel
Si tu ets la meva llàgrima
Jo vull ser la teva galta
Per ser,
la part del cor que et manca
O el tros d’amor que et falta
Si tu ets la lluna,
com un tall de mandarina
jo vull ser una gran fortuna
la teva fada padrina
o un esquitx d’escuma
Si tu ets un bonic peto
Jo vull ser la teva dolçor
O la teva gran olor
per fondre la preocupació
Si tu ets el sol
Jo vull ser la terra
Per sentir la il·luminació
En la nit i en la foscor
Si tu ets una bombolla
Jo vull ser el sabó
O l’aigua de la pluja
Que es qui marca una estació
Si tu ets l’horitzó
Jo vull ser el mar
Per contemplar-te
De dia amb il·luminació
I de nit amb foscor
Si tu ets el mar
Jo vull ser les teves onades
de coto
O el paisatge
d’una
lluna de mató
Si tu ets una mirada
Jo vull ser el teu temps
I la teva durada
Si tu ets el cel
Jo vull ser el vent
Qui t’escolta d’amagat
Rere qualsevol terrat
Si tu ets la magia
Jo vull ser la porpurina
I la llum de la foscor cristalina
Si tu ets d’arc de Sant Martí
Jo vull ser l’aigua i el sol
les tornassolades del matí
o la que t’espera sota el para-sol.
